Mètodes d'esterilització per evitar infeccions nosocomials

El professional que du a terme el procés d’esterilització ha de tenir els coneixements i la formació adequats per a les activitats que fa i ha de vetllar pel bon funcionament del procés; per tant, és imprescindible que s’estableixi un pla de formació actiu amb les actualitzacions necessàries per augmentar els coneixements, la motivació i la sensibilització sobre la qualitat.

Ací teniu una breu explicació dels diferents tipus d'esterilització que heu de saber coma futurs professionals de la sanitat per evitar les infeccions nosocomials:

Esterilització per vapor d’aigua:

El vapor saturat o calor humida és l’agent més efectiu per eliminar microorganismes, la mort dels quals es produeix per la coagulació de les proteïnes cel·lulars. S’utilitza vapor a altes temperatures sota pressió. L’esterilització per vapor és correcta només si el vapor saturat està en contacte directe amb la càrrega, durant el temps necessari i a la temperatura adequada

Entre els esterilitzadors per vapor hi ha els petits esterilitzadors coneguts popularment com a miniclaus i els esterilitzadors de vapor grans.

Miniclaus amb cicles:

Són equips senzills amb cicles que funcionen per desplaçament de l’aire per gravetat. Tenen l’inconvenient que no es pot comprovar documentalment el resultat del cicle per falta de sistemes de registre. Només esterilitzen materials sòlids, sense embalar, per ser utilitzats en el moment. 

Neteja i desinfecció

La neteja i la desinfecció són tasques quotidianes i repetitives, ara bé, si no es duen a terme de manera correcta i acurada és fer feina en va.

Convé recordar que netejar i desinfectar no són el mateix.

Pla de neteja i de desinfecció:

 Una bona neteja comporta fer, com a mínim, les tasques següents:

· Retirar la brutícia visible de les superfícies: a mà o amb l'ajuda d'una escombra, un raspall, una goma, una rasqueta, etc. Sempre és millor fer-ho amb les superfícies molles per evitar aixecar pols.

 · Ensabonar, és a dir, aplicar detergent a la superfície, si pot ser amb aigua calenta, per eliminar les restes orgàniques adherides. Cal deixar actuar el producte el temps que recomani el fabricant.

 · Esbandir la superfície amb aigua potable abundant, millor tèbia, perquè s'emporta la brutícia i arrossega les restes de detergent. Així s'afavoreix l'acció posterior del desinfectant.

La desinfecció serveix per eliminar els microbis. Sempre s'ha de fer després de la neteja, ja que les restes de brutícia protegeixen els microbis de l'acció del desinfectant. Implica fer les tasques següents:

· Aplicar el desinfectant a la superfície (lleixiu, per exemple) i seguir les instruccions del fabricant quant a la dosi, el temps d'actuació i les altres recomanacions.

 · Esbandir la superfície amb aigua potable abundant per eliminar qualsevol residu del desinfectant. Després de netejar o, si escau, de desinfectar, cal assecar o recollir l'aigua per evitar la humitat, ja que propicia el creixement de microbis i les incrustacions de calç.

Aïllaments sanitaris

La finalitat dels aïllaments a l’hospital és prevenir la transmissió de les malalties contagioses, reconegudes o sospitades, dels pacients ingressats.

Hi ha que posar especial èmfasi en l’aïllament de les malalties contagioses sospitades, però encara no diagnosticades, ja que l’experiència acumulada al llarg d’aquests anys demostra que el risc de contagi no està en el pacient aïllat sinó en el pacient amb sospita de ser portador d’una malaltia contagiosa.

Segons el mecanisme de transmissió de cada malaltia, definim uns patrons d’aïllament, que són: l’aïllament d’aire, el de gotes, i el de contacte i la combinació d’ells.

També definim les precaucions universals o estàndard obligatòries per a qualsevol persona atesa en un centre sanitari. Per establir els criteris i la durada de l’aïllament, ens hem basat en les directrius donades pel Centers for Disease Control dels Estats Units, i en les “Precaucions i Mesures d’Aïllament per evitar la Transmissió de les Infeccions als Centres Sanitaris”, amb algunes modificacions per tal de fer aquestes normes assequibles al nostre medi.

Hem de remarcar que moltes malalties que cal aïllar en un hospital són de naturalesa benigna i en moltes ocasions autolimitades, però cal prendre aquestes mesures per la possibilitat de transmissió entre pacients i/o personal susceptible. Per això, creiem que és millor que els pacients amb malalties infectocontagioses de naturalesa benigna i sense complicacions aparents no ingressin als hospitals o siguin donats d’alta tan aviat com sigui possible.

La indicació d’aïllament dependrà del metge o l’infermera responsables del pacient, d’acord amb els criteris d’aquest manual i en funció de la infecció i de les característiques pròpies de cada malalt (grau de col·laboració, evidència d’expectoració, continència d’esfínters, grau de supuració de la ferida, etc.).

El manual d’aïllaments s’ha de considerar com una guia general que serveixi de base per a la individualització de cada cas. Es recomana consultar als membres del Programa d’Infeccions en cas de dubte en la implantació o discontinuïtat d’un aïllament evitar la transmissió de les malalties infeccioses és el rentat i/o la desinfecció de les mans entre pacient i pacient.

Importància dels guants

Els guants serveixen de barrera protectora per a la transmissió d’infeccions, però no substitueixen la higiene de les mans.

El guants serveixen per:

-Reduir el risc que el personal sanitari adquireixi infeccions.

-Prevenir que la flora de les mans del personal sanitari es transmeti als pacients.

-Reduir la contaminació de les mans del personal sanitari a fi d’evitar que es transmeti d’un pacient a un altre.

Cal emprar guants en tot contacte amb sang, fluids corporals, membranes mucoses o pell no íntegra.

S’han de posar immediatament abans de començar un procediment i cal retirar-los tan aviat com s’hagi acabat.

S’han de canviar cada vegada que atenguem un altre pacient i, en un mateix pacient, sempre que canviem de procediment.

No es poden portar guants per agafar el telèfon, escriure la història clínica, obrir les portes, etc.; no s’ha de circular pels passadissos amb els guants posats.

Els guants s’han d’agafar directament de l’envàs original, no s’han de guardar a la butxaca ni a altres llocs.

Les mans no s’han de rentar amb els guants posats. Cal fer sempre una rentada de mans o antisèpsia, abans i després de fer-los servir.

Guants estèrils:

-Només s’han d’utilitzar per a tècniques estèrils.

-Procediments quirúrgics.

-Inserció i manteniment de catèters venosos centrals.

-Inserció de catèters perifèrics en malalts immunodeprimits.

-Sondatge vesical.

-Tactes vaginals en obstetrícia.

Guants no estèrils:

Sempre que es manipuli sang, fluids corporals, secrecions, excrecions o objectes contaminats amb aquests productes.

-Guants nets per tocar membranes mucoses i pell no intacta.

-En la inserció de catèters perifèrics.

-En la manipulació de material contaminat.

Guants de nitril:

Es recomana la seva utilització per netejar i/o desinfectar material sanitari.

5 de maig, Dia Mundial del Rentat de mans

Diversos estudis mostren com les mans actuen de vector en la transmissió d’infeccions, o bé contaminant les superfícies que amb posterioritat tocaran els mateixos malalts, o bé en contactar amb superfícies o objectes contaminats i tocar després els malalts sense haver fet una higiene prèvia.

Per aconseguir la millora en l'adhesió d’aquest procediment, l’OMS proposa que s’engeguin campanyes ben organitzades en les quals mitjançant un abordatge multimodal es formi els treballadors sanitaris, se’ls informi, se’ls ho recordi, se’ls avaluï, se’ls observi, se’ls impliqui, etc.

I no només cal fer-ho amb els treballadors sanitaris, sinó també amb els polítics, els gestors, els líders del sistema sanitari, i amb les associacions de malalts i la ciutadania, que d’una forma o una altra poden influir en el compliment d’aquest procediment.

El proper dijous 5 de maig se celebra el Dia Mundial de la Higiene de les Mans, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’any 2009. Té la finalitat de conscienciar i implicar tant els professionals sanitaris com els directors i gerents dels centres sanitaris en la prevenció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS) mitjançant la mesura senzilla i eficaç de la higiene de les mans. Tot i que la responsabilitat de la higiene de les mans correspon als professionals sanitaris, en el foment de les pràctiques òptimes d’higiene de les mans es recomana estimular la participació, el compromís i l’apoderament dels pacients.

Amb l’eslògan “Mira les teves mans: la higiene de les mans, clau per a una atenció quirúrgica segura”, l’OMS prioritza la millora de les pràctiques d’higiene de les mans en tots els serveis quirúrgics durant tot el procés assistencial, des de les plantes de cirurgia i els quiròfans fins als serveis de cirurgia ambulatòria.

Els pacients quirúrgics poden contraure IRAS, com les que es poden produir amb l’ús dels dispositius que s’hi empren (per exemple, la infecció de les vies urinàries causada per un catèter contaminat), o, sobretot, durant una intervenció quirúrgica. Òbviament, al llarg d’aquest procés assistencial, es porten a terme actuacions en què està recomanat fer una antisèpsia quirúrgica de les mans i, en d’altres, una higiene de les mans no quirúrgica.

Higiene de les mans

Rentar-se les mans és un gest quotidià, no obstant això, rentar-se amb aigua i sabó no és tan freqüent: milions de persones utilitzen únicament aigua per rentar-se les mans, fins i tot els denominats "moments crítics" (abans de menjar o preparar el menjar, després d'anar al lavabo o de canviar els bolquers a un nadó, etc.).

No rentar-se les mans o no utilitzar sabó quan es renten suposa un risc de propagació de malalties infeccioses tan en els països desenvolupats com en els països en desenvolupament, tot i que les seves conseqüències són molt més greus en els països més pobres, a causa de factors com:

La dificultat d'accés a l'atenció mèdica

La major incidència de malalties com el còlera, l'hepatitis, el tifus o la poliomielitis

La desnutrició infantil.

L'escassetat de fonts d'aigua potable.

La precarietat en les instal·lacions d'aigua, sanejament i higiene.

Objectius de la celebració del Dia Mundial del Rentat de Mans

Un canvi de comportament pel que fa al rentat de mans és crucial. Els principals objectius de la celebració del Dia Mundial del Rentat de mans són:

1. Fomentar i donar suport a una cultura global i local de rentat de mans amb sabó.

2. Fer pública la situació del rentat de mans a cada país.

3. Conscienciar sobre els beneficis del rentat de mans amb sabó.

Iniciat el 2008 per l'Aliança Públic-Privada pel Rentat de Mans amb Sabó, el Dia Mundial del Rentat de Mans compta amb el suport d'una gran diversitat de governs, institucions internacionals, organitzacions de la societat civil, ONG, empreses privades i persones d'arreu del món.

Objectius i criteris d'valuació

OBJECTIUS:

- Caracterització de cada tipus d'aïllament.

- Realització de la tècnica de rentat de mans higiènic i quirúrgic.

- Col·locació i retirada dels elements d'aïllament.

- Identificació de circumstàncies que constitueixen les indicacions per a un o altre tipus d'aïllament.

- Conéixer el vocabulari específic del centre sanitari i hospitalari.

- Valoració de la importància del correcte aïllament i tècniques d'higiene eficaces per evitar la transmissió de malalties.

 CRITERIS D’AVALUACIÓ:

Per part de l’alumnat:

- Explicació dels mètodes d'aïllament, indicant les seues aplicacions en pacients amb malalties transmissibles.

- Descripció dels principis a complir en relació a les tècniques d'aïllament, en funció del servei o de l'estat del pacient.

- Descripció dels elements d'ús en la realització de les tècniques d'aïllament.

- En un supost pràctic d'aïllament, degudament caracteritzat: determinació del procediment adequat a la situació, selecció dels materials que són necessaris, realització de les tècniques de rentat de mans higiènic i quirúrgic, realització de tècniques de col·locació i retirada de: gorra, bata, peücs i guants, utilitzant el mètode adequat.

Per part del professorat:

- Valoració si la metodologia prevista és adequada i les activitats programades s'adeqüen al temps disponible i al nivell de l'alumnat.

- Avaluació de recursos materials, personals i organització.

- Valoració si els instruments d'avaluació són els adequats per mesurar els criteris d'avaluació.

TIC's A L'EDUCACIÓ

Twitter, facebook, google+, pinterest, feedly...

Les noves TIC’s són la innovació educativa del moment, vivim en una societat de globalització educativa, que ha canviat tant la forma d'ensenyar com la forma d'aprendre; es tracta d'un conjunt d'eines tecnològiques de la informàtica i la comunicació que permeten transmetre, processar i difondre la informació de manera instantània, promovent una retroalimentació entre alumnat i professor.

Ens ofereixen diversitat de recursos de suport a l'ensenyament, desenvolupant creativitat i innovació (espais de treball col·laboratius i entorns virtuals) promovent l'aprenentatge significatiu, actiu i flexible.

Açí teniu els enllaços, per tal de seguir-me i estar al dia en la matèria:

Facebook : xarxa social on compartireu les vostres inquietuds, dubtes, vídeos i notícies relacionades amb el mòdul. Fins i tot al finalitzar el mòdul estareu en contacte gràcies a la xarxa social.

Twitter: xarxa de microblogging que permet escriure i llegir missatges que no superen els 140 caràcters. Aquestes entrades són conegudes com tweets.

Pinterest: plataforma per compartir imatges que permet als usuaris crear i administrar, en taulers personals temàtics, col·leccions d'imatges com esdeveniments, interessos...

Feedly: s'utilitza per a difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a la font de continguts. El format permet distribuir continguts sense necessitat d'un navegador.

Google+: xarxa social de Google.

Espai Drive: és un espai col·laboratiu virtual per compartir documents amb els alumnes i on vosaltres també podreu lliurar els vostres treballs. Us facilitaré documents i articles científics relacionats amb la unitat didàctica, així com activitats d'ampliació i reforç.

Google Calendar: és un calendari virtual on vaig a compartir amb vosaltres les dates de les proves escrites i pràctiques, visites programades, així com el lliurament dels treballs. D'aquesta manera també podreu tindre una millor planificació del curs, on estarà sempre actualitzada, gràcies a l’aplicació de la tableta i mòbil.

Vocabulari del centre sanitari i hospitalari

Per realitzar un breu repàs sobre el vocabulari específic del mòdul, es proposa com avaluació diagnòstica de la unitat didàctica, la següent activitat: 
omplir els espais en blanc dels dibuixos cecs on s’especifiquen alguns exemples del vocabulari i lèxic del centre sanitari i hospitalari.

Intenteu realitzar l'activitat sense utilitzar traductors, vocabularis ni diccionaris terminològics, al capdavall teniu les solucions d'aquells termes més complicats.

Vocabulari específic del centre sanitari: 

Instrumental, (portaagulles, pinces de dissecció, tisores), materials, accessoris, (tamboret, comandament, matalàs, llençol, coixí, tauleta de nit, paperera, bossa de diüresi, barana, butaca, endoll, caminador, palangana), productes químics, (antisèptics, povidona iodada, clorhexidina, aigua oxigenada, àcid glutaraldehid, àcid peracètic) medicació i elements d’aïllament, (ulleres de protecció, mascareta, guants estèrils, bata d'un sol ús, gorra i peücs)

Lèxic tècnic de medicina, mostres biològiques i residus sanitaris.

Dia europeu dels drets dels pacients

18 d'abril: Dia europeu del drets dels pacients.

Aquesta celebració, promoguda per l'organització “Activa Citizenship Network” (ACN), pretén conscienciar, tant la ciutadania com les persones que intervenen en l'assistència sanitària, de la necessitat  de respectar, garantir i millorar els drets dels pacients europeus. Es celebra amb diferents actes estatals arreu d'Europa el 18 d'abril i amb una conferència internacional a Brussel·les el dia 12 de maig, és la sostenibilitat dels sistemes de salut en l'àmbit de les malalties cròniques.

Totes les persones relacionades amb el sector de la salut han d'implicar-se en la construcció d'un model sanitari sostenible i eficient basat en l'equilibri de tres aspectes fonamentals: les limitacions econòmiques actuals, l'accessibilitat universal i la qualitat de l'atenció. En aquest sentit, cal destacar el paper dels cuidadors informals en l'àmbit de l'atenció als malalts crònics.

El rol dels pacients en aquest àmbit és fonamental i només és possible mitjançant:

o   La participació en l'elaboració i el desplegament de les polítiques sanitàries.

o   La  millora de les seues capacitats individuals per responsabilitzar-se de la seua malaltia i tenir-ne cura, saber identificar-ne els símptomes, respondre apropiadament i adquirir habilitats per gestionar-ne l'impacte físic, emocional i social.  

o   L'ús adequat dels recursos sanitaris.

S'ha dissenyat un Pla que identifica les mesures necessàries per tal que la  ciutadania pugui prendre un rol més actiu en el sistema i, en conseqüència, responsabilitzar-se més de la seua salut i de l'ús adequat dels recursos sanitaris.

Les malalties cròniques constitueixen un gran repte per als sistemes de salut. A Europa afecten més del 80% de les persones de més de 65 anys i són responsables del 86% de totes les morts. S'estima que suposen un cost sanitari de 700 mil milions d'euros anuals, és a dir, entre el 70 i el 80% dels pressupostos de salut de la Unió Europea. L'any 2020 seran la causa principal de discapacitat i el 2030 es doblarà la incidència actual d'aquest tipus de malalties a partir dels 65 anys.